Els tumors mes freqüents son els tumors metastàsics, es
a dir, aquells que tenen el seu origen fora del fetge. Es tracta en
general, de tumors de l’àrea digestiva o abdominal, ja
que el drenatge venós es realitza mitjançà el
fetge, es a dir, quan les cel.lules del tumor primari passen a la
circulació de la sang venosa, el primer filtre que troben es
el fetge i en aquest òrgan hi poden viure i desenvolupar-se
donant lloc a les anomenades metàstasis hepàtiques.
Per tant, sempre que sigui el diagnòstic de tumor hepàtic
maligne en el fetge, ha de buscar-se un tumor primari. En primer lloc
a l’àrea digestiva, fent un estudi endoscopic del colon
i en el cas de ser negatiu i de no haver-hi tumor en el colon es farà
una endoscopia gàstrica.
L’altre estudi obligatori a fer es un Scanner o TAC abdominal
per estudiar l’extensió per l’abdomen i el fetge
al mateix temps que s’ha de practicar un TAC toràcic
per poder descartar metàstasis pulmonars o be un origen pulmonar
de les metàstasis hepàtiques.
Estudi bàsic en un pacient amb tumor hepàtic maligna
1 – Analítica general i hepàtica: GOT, GPT, FA,
GGT, BIL.T, i BIL.D. protrombina.
Proteïnes totals, albúmina. Colesterol, Glucèmia,
Urea Creatinina , Hemograma
complert.
2 – Marcadors tumorals: CEA, CA 19.9, Alfafetoproteina
3 – Serologia de l’hepatitis B (HbsAg anticore VHB) i
hepatitis C (antiVHC).
4 – Ecografia abdominal
5 – TAC helicoidal abdominal i toràcic
6 – Colonoscopia
7 – Gastroscopia
Proves opcionals indicades per especialistes.
- Punció aspirativa PAAF o be biòpsia del tumor.
- RMN. Colangio-.resonancia magnètica.
- Hemodinàmia hepàtica: gradient VSH lliure-enclavat
(pacients amb hepatopatia Crònica).
- Colangiografia transparietohepàtica (pacients amb obstrucció
biliar) amb drenatge biliar extern-intern
Un cop acabat tot l’estudi s’arriba al diagnòstic
de tumor maligna primari o tumor secundari o metastàsic.
TUMORS HEPÀTICS MALIGNES PRIMARIS
HEPATOCARCINOMA El tumor mes freqüent
és l’hepatocarcinoma que s’origina a les cel.lules
hepàtiques o hepatocits, apareix en el 90% dels casos en
pacients que tenen el fetge malalt, es a dir, pateixen una cirrosi
hepàtica o mes rarament, una hepatitis crònica
Les causes mes freqüents d’aquesta malaltia crònica
del fetge es la infecció per virus de l’hepatitis C,
l’alcoholisme i la infecció per virus de l’hepatitis
B. Per tant, es obligatori que tots els pacient diagnosticats d’una
cirrosi o be d’hepatitis crònica, se’ls hi practiqui
cada 6 mesos una ecografia abdominal i una analítica hepàtica
amb marcadors tumorals específics (Alfafetoproteina), que
tant, sols augmenta en el 40% dels casos.
L’objectiu d’aquesta revisió o screening hepàtic
regular, es poder diagnosticar l’hepatocarcinoma en una fase
de precocitat, es a dir, tractable.
La cirurgia es el tractament de elecció de l’hepatocarcinoma
ja que es l’únic tractament que permet extreure totalment
el tumor amb un marge de seguretat i poder fer un estudi anatomopatològic
complert del mateix. Malgrat això, la resecció hepàtica
del tumor te dos problemes a tenir en compte: el primer es, que
la majoria de pacients presenten una cirrosi hepàtica avançada
i no es pot extirpar una quantitat considerable de fetge, ja que
presentarien una descompensació o be una insuficiència
hepàtica i en segon lloc el problema es que la extracció
del tumor no cura la malaltia hepàtica de base, que en realitat
es la causa de l’aparició dels tumor, per tant poden
aparèixer altres tumors en altres llocs del fetge desprès
de la intervenció.
El trasplantament Hepàtic, es a dir, l’extracció
de tot el fetge malalt amb els seus tumors i la substitució
del mateix per un altre fetge sa d’un donant, es la millor
opció per els hepatocarcinomes que tenen una cirrosi avançada,
ja que cura la cirrosi i el tumor i per això no hi ha risc
de patir una insuficiència hepàtica o be de que puguin
aparèixer nous tumors. No obstant, el trasplantament hepàtic
no es pot indicar en tots els casos degut a la manca de donants,
per tant hem de ser electius i indicar-lo en aquells pacients que
mes es poden beneficiar-se d’aquest procediment.
Altres tractaments son les anomenades tècniques ablatives
mitjança una injecció d’alcohol o de calor (radiofreqüencia),
tècnica que es pot aplicar sense una intervenció quirúrgica
i que poden ser efectives en els tumor petits de menys a 3 cm.,
que no siguin tributaris de la cirurgia.
Altres tractaments es la quimioembolització, que consisteix
en injectar quimioteràpics per l’artèria hepàtica
i desprès d'embolitzar o d’obstruir l’artèria
nutricia del tumor per produir una necrosi o mort del tumor
Tractaments de l’hepatocarcinoma: indicacions
I) Trasplantament Hepàtic
a) Tumor únic d’un tamany inferior a 5 cm. o múltiple
fins a 3 nòduls, el mes gran dels quals sigui inferior a
3 cm., sense invasió vascular ni extrahepàtica.
b) Edat inferior als 70 anys i sense malalties associades greus.
c) Cirrosi descompensada: Child B,C i cirrosi compensada Child A
amb hipertensió portal (presencia de varices, gradient >
12, plaquetopenia)
2) Resecció Hepàtica (Hepatectomía)
a) Tumor únic de qualsevol tamany
b) No hi ha límit en l’edat. Absència de contraindicacions
a una cirurgia major.
c) Fetge normal, hepatitis crònica o cirrosi molt compensada
sense hipertensió portal ( no varices, gradient>12 mmHg).
3) Quimioembolització transarterial
a) No trombosi portal ni Child C.
b) Es pot indicar com a tractament neoadjuvant abans del trasplantament
o be de la resecció.
4) Tècniques ablatives percutànies: alcoholització,
radiofreqüencia
a) Tumors de menys de 3 cm. (alcohol) fins a 5 cm. (radiofreqüencia)
b) Tumors que no es troben situats a la superfície ni a prop
de l’hili (vies biliars, vasos).
c) contraindicació a la cirurgia o be al trasplantament
d) Tractament prèvia al trasplantament per poder evitar una
progressió en la llista d’espera
COLANGIOCARCINOMA
El colangiocarcinoma intrahepàtica representa el 10% dels
tumors malignes hepàtics primaris, el seu origen es l’epiteli
biliar. Apareix en fetge sa o be en malalties cròniques de
les vies biliars intrahepàtiques, com es el síndrome
de Caroli, la colangitis esclerosant primària, etc. Son tumors
que normalment es diagnostiquen en una fase molt avançada,
que es quan presenten simptomatologia o be, en estudis de imatge
fets per altres motius.
L’únic tractament potencial curatiu en la CIRURGIA.
L’extirpació radical dels tumors agressius, infiltrants
en molts casos de localització central, obliga fer grans
reseccions hepàtiques associades moltes vegades a resecció
de la via biliar extrahepàtica i reconstrucció mitjança
una hepàticojejunostomia.
El pronòstic dependrà segons la presencia d’invasió
ganglionar hiliar o vascular. La supervivència dels casos
ressecats en que no existia invasió vascular o ganglionar
supera el 60% en els 5 anys.
Actualment amb els nous agents quimioteràpics, es pot plantejar
un tractament adjuvant desprès de l’exeresi radical
o tractament pal·liatiu en els casos irresecables.
TUMORS HEPÀTICS SECUNDARIS O METASTÀSICS
Aquest son els tumors malignes mes freqüents del fetge
Les metàstasis hepàtiques d’origen d’un
tumor de colon i recte, es un dels mes freqüents i tractables.
LA CIRURGIA, es l’únic tractament potencialment curatiu.
La intervenció consisteix amb en l’extirpació
radical de totes les metàstasis i que moltes vegades obliga
a fer grans reseccions o combinar diverses tècniques com
cirurgia i radiofreqüencia.
|