Els tumors mes freqüents son els tumors metastàsics, es a dir, aquells que tenen el seu origen fora del fetge. Es tracta en general, de tumors de l’àrea digestiva o abdominal, ja que el drenatge venós es realitza mitjançà el fetge, es a dir, quan les cel.lules del tumor primari passen a la circulació de la sang venosa, el primer filtre que troben es el fetge i en aquest òrgan hi poden viure i desenvolupar-se donant lloc a les anomenades metàstasis hepàtiques. Per tant, sempre que sigui el diagnòstic de tumor hepàtic maligne en el fetge, ha de buscar-se un tumor primari. En primer lloc a l’àrea digestiva, fent un estudi endoscopic del colon i en el cas de ser negatiu i de no haver-hi tumor en el colon es farà una endoscopia gàstrica.

L’altre estudi obligatori a fer es un Scanner o TAC abdominal per estudiar l’extensió per l’abdomen i el fetge al mateix temps que s’ha de practicar un TAC toràcic per poder descartar metàstasis pulmonars o be un origen pulmonar de les metàstasis hepàtiques.

Estudi bàsic en un pacient amb tumor hepàtic maligna
1 – Analítica general i hepàtica: GOT, GPT, FA, GGT, BIL.T, i BIL.D. protrombina.
Proteïnes totals, albúmina. Colesterol, Glucèmia, Urea Creatinina , Hemograma
complert.
2 – Marcadors tumorals: CEA, CA 19.9, Alfafetoproteina
3 – Serologia de l’hepatitis B (HbsAg anticore VHB) i hepatitis C (antiVHC).
4 – Ecografia abdominal
5 – TAC helicoidal abdominal i toràcic
6 – Colonoscopia
7 – Gastroscopia

Proves opcionals indicades per especialistes.
- Punció aspirativa PAAF o be biòpsia del tumor.
- RMN. Colangio-.resonancia magnètica.
- Hemodinàmia hepàtica: gradient VSH lliure-enclavat (pacients amb hepatopatia Crònica).
- Colangiografia transparietohepàtica (pacients amb obstrucció biliar) amb drenatge biliar extern-intern

Un cop acabat tot l’estudi s’arriba al diagnòstic de tumor maligna primari o tumor secundari o metastàsic.


TUMORS HEPÀTICS MALIGNES PRIMARIS

HEPATOCARCINOMA

El tumor mes freqüent és l’hepatocarcinoma que s’origina a les cel.lules hepàtiques o hepatocits, apareix en el 90% dels casos en pacients que tenen el fetge malalt, es a dir, pateixen una cirrosi hepàtica o mes rarament, una hepatitis crònica

Les causes mes freqüents d’aquesta malaltia crònica del fetge es la infecció per virus de l’hepatitis C, l’alcoholisme i la infecció per virus de l’hepatitis B. Per tant, es obligatori que tots els pacient diagnosticats d’una cirrosi o be d’hepatitis crònica, se’ls hi practiqui cada 6 mesos una ecografia abdominal i una analítica hepàtica amb marcadors tumorals específics (Alfafetoproteina), que tant, sols augmenta en el 40% dels casos.

L’objectiu d’aquesta revisió o screening hepàtic regular, es poder diagnosticar l’hepatocarcinoma en una fase de precocitat, es a dir, tractable.

La cirurgia es el tractament de elecció de l’hepatocarcinoma ja que es l’únic tractament que permet extreure totalment el tumor amb un marge de seguretat i poder fer un estudi anatomopatològic complert del mateix. Malgrat això, la resecció hepàtica del tumor te dos problemes a tenir en compte: el primer es, que la majoria de pacients presenten una cirrosi hepàtica avançada i no es pot extirpar una quantitat considerable de fetge, ja que presentarien una descompensació o be una insuficiència hepàtica i en segon lloc el problema es que la extracció del tumor no cura la malaltia hepàtica de base, que en realitat es la causa de l’aparició dels tumor, per tant poden aparèixer altres tumors en altres llocs del fetge desprès de la intervenció.

El trasplantament Hepàtic, es a dir, l’extracció de tot el fetge malalt amb els seus tumors i la substitució del mateix per un altre fetge sa d’un donant, es la millor opció per els hepatocarcinomes que tenen una cirrosi avançada, ja que cura la cirrosi i el tumor i per això no hi ha risc de patir una insuficiència hepàtica o be de que puguin aparèixer nous tumors. No obstant, el trasplantament hepàtic no es pot indicar en tots els casos degut a la manca de donants, per tant hem de ser electius i indicar-lo en aquells pacients que mes es poden beneficiar-se d’aquest procediment.

Altres tractaments son les anomenades tècniques ablatives mitjança una injecció d’alcohol o de calor (radiofreqüencia), tècnica que es pot aplicar sense una intervenció quirúrgica i que poden ser efectives en els tumor petits de menys a 3 cm., que no siguin tributaris de la cirurgia.
Altres tractaments es la quimioembolització, que consisteix en injectar quimioteràpics per l’artèria hepàtica i desprès d'embolitzar o d’obstruir l’artèria nutricia del tumor per produir una necrosi o mort del tumor

Tractaments de l’hepatocarcinoma: indicacions

I) Trasplantament Hepàtic
a) Tumor únic d’un tamany inferior a 5 cm. o múltiple fins a 3 nòduls, el mes gran dels quals sigui inferior a 3 cm., sense invasió vascular ni extrahepàtica.
b) Edat inferior als 70 anys i sense malalties associades greus.
c) Cirrosi descompensada: Child B,C i cirrosi compensada Child A amb hipertensió portal (presencia de varices, gradient > 12, plaquetopenia)

2) Resecció Hepàtica (Hepatectomía)
a) Tumor únic de qualsevol tamany
b) No hi ha límit en l’edat. Absència de contraindicacions a una cirurgia major.
c) Fetge normal, hepatitis crònica o cirrosi molt compensada sense hipertensió portal ( no varices, gradient>12 mmHg).

3) Quimioembolització transarterial
a) No trombosi portal ni Child C.
b) Es pot indicar com a tractament neoadjuvant abans del trasplantament o be de la resecció.

4) Tècniques ablatives percutànies: alcoholització, radiofreqüencia
a) Tumors de menys de 3 cm. (alcohol) fins a 5 cm. (radiofreqüencia)
b) Tumors que no es troben situats a la superfície ni a prop de l’hili (vies biliars, vasos).
c) contraindicació a la cirurgia o be al trasplantament
d) Tractament prèvia al trasplantament per poder evitar una progressió en la llista d’espera

COLANGIOCARCINOMA

El colangiocarcinoma intrahepàtica representa el 10% dels tumors malignes hepàtics primaris, el seu origen es l’epiteli biliar. Apareix en fetge sa o be en malalties cròniques de les vies biliars intrahepàtiques, com es el síndrome de Caroli, la colangitis esclerosant primària, etc. Son tumors que normalment es diagnostiquen en una fase molt avançada, que es quan presenten simptomatologia o be, en estudis de imatge fets per altres motius.

L’únic tractament potencial curatiu en la CIRURGIA. L’extirpació radical dels tumors agressius, infiltrants en molts casos de localització central, obliga fer grans reseccions hepàtiques associades moltes vegades a resecció de la via biliar extrahepàtica i reconstrucció mitjança una hepàticojejunostomia.

El pronòstic dependrà segons la presencia d’invasió ganglionar hiliar o vascular. La supervivència dels casos ressecats en que no existia invasió vascular o ganglionar supera el 60% en els 5 anys.
Actualment amb els nous agents quimioteràpics, es pot plantejar un tractament adjuvant desprès de l’exeresi radical o tractament pal·liatiu en els casos irresecables.


TUMORS HEPÀTICS SECUNDARIS O METASTÀSICS

Aquest son els tumors malignes mes freqüents del fetge
Les metàstasis hepàtiques d’origen d’un tumor de colon i recte, es un dels mes freqüents i tractables.
LA CIRURGIA, es l’únic tractament potencialment curatiu. La intervenció consisteix amb en l’extirpació radical de totes les metàstasis i que moltes vegades obliga a fer grans reseccions o combinar diverses tècniques com cirurgia i radiofreqüencia.




 
web realitzada per MediTecnologia
darrera actualització: 11/02/2005